TURISME TRANSMÈDIA
Si seguim la definició de l’acadèmic Henry Jenkins, transmedia storytelling és una tècnica de comunicació en la qual una història es transmet a través de diversos mitjans i plataformes (un llibre, un còmic, un post, un espot, una sèrie televisiva, una pel·lícula o un videojoc). L’objectiu és crear una experiència d’entreteniment unificada i coordinada i provocar, així, que una part dels espectadors assumeixin un rol interactiu quan segueixen la història.
Des d’Iternatura ampliem aquesta experiència d’entreteniment a l’àmbit turístic, al dels espectadors actius, perquè pensem que és assimilable i, a més, la possibilitat de dissenyar nous espais d’experiència turística s’enriqueix de manera extraordinària si es fan servir els principis de les narratives transmèdia.
La narració transmèdia implica crear contingut que involucri una audiència emprant diverses tècniques per impregnar el seu oci quotidià. En l’àmbit turístic, si prenem el relat com a vector de visita, aquests continguts a través de les diverses tecnologies disponibles permeten fer-se càrrec del cicle comercial turístic complet: des del moment de la decisió, la promoció o la comercialització fins a l’execució.
Les narratives i les interaccions entre l’espai i el visitant marquen la satisfacció de l’experiència, especialment en el turisme urbà i cultural. De fet, podríem dir que l’espai turístic és qualsevol espai públic que disposi de narratives per compartir amb els seus visitants. Aquests espais s’han dissenyat, amb el temps, a partir de les tecnologies de cada moment; per això, part del seu èxit rau en la capacitat de transmetre els missatges narratius adients a l’espai físic amb una finalitat: generar engagement.
La irrupció de les tecnologies noves, especialment la mòbil, està tornant a configurar l’espai turístic i ens ofereix noves capacitats de disseny. La realitat augmentada, combinada amb l’IRL (in real life), l’storytelling, la gamificació i les xarxes socials són eines per fascinar els turistes tal com ho feien els obeliscs dels carrers romans.
A més, els usuaris de turisme són cada vegada més exigents: cerquen productes turístics més personalitzats i serveis intel·ligents que els proporcionin informació d’alta qualitat, individualitzada, en qualsevol moment, en qualsevol lloc i en temps real. En especial els nadius digitals, que exigeixen a l’espai turístic allò de què ja disposem en els nostres dispositius.
Aquests dispositius ens condueixen d’allò simbòlic a allò virtual, de la litúrgia a l’experiència. No tots els turistes són iguals ni tots reclamen la mateixa intensitat d’informació i coneixement. La tecnologia permet que ens adaptem a cada estil de visitant: incorporar històries, jocs, rigor, anècdotes… segons la demanda. Entenem, doncs, que la tecnologia aporta una diferència com a eina de disseny d’experiència i interactivitat. Segurament l’èxit del disseny dels nous espais turístics no vindrà de substituir una manera de fer per una altra, sinó de la convivència i la combinació de totes elles.
Patrimoni
L’herència cultural pròpia del passat d’una comunitat, mantinguda fins a l’actualitat i transmesa a les generacions presents i futures.
Narrativa
L’art d’explicar una història. La creació i l’aprofitament de l’atmosfera generada per un relat.
Ludificació
Ús d’elements de disseny de jocs, pensament i mecàniques per implicar les persones en contextos diversos.
Localització
Capacitat per obtenir la pròpia ubicació i les relacions geogràfiques amb altres objectes a través d’un dispositiu mòbil.
Mobilitat
Facilitar els mitjans per tal que les persones, a través de dispositius mòbils i també realitat augmentada i virtual, puguin registrar la informació de la seva activitat i integrar directament les dades.